dijous, 16 de maig de 2013

El meu avi

Vaig a parlar del meu avi de Mèxic, Rubén (afectuosament Tito).

Va nàixer en Monterrey, Mèxic , el 22 de setembre de 1952. Va ser el germà (home) major de la seua família, i són 10 germans. La seua mare era mestressa de casa i el seu pare professor.

Tota la seua vida ha sigut professor, primer de primària, després de secundària i també ha sigut director. També va estudiar Psicologia i Electrònica, així que ha sigut terapeuta i tècnic de televisió i ràdio.




Es va casar amb la meua àvia María Victoria Ernestina Araujo González el 22 de desembre de 1973. 
Van tenir 5 fills, la primera Claudia, la meua mare, i després els meus oncles Rubén, Vicky, Sally i Tadey.

Tota la gent que no es mexicana s'imagina a un mexicà amb un bigot i un barret de palla grandíssim, doncs si li poses un barret tots el dies al meu avi , podria ser perfectament el típic mexicà, (té un bigot grandíssim).

A mi el que més m'agrada del meu avi és que és molt divertit. Sap dibuixar molt bé
També conta acudits molt dolents però sempre fa que et  rigues. És un avi molt afectuós amb els seus néts, tots els meus cosins per part de la meua mare adoren al meu avi. El meu avi li fa trucs de màgia i es queden sorpresos.

El meu avi i jo quasi no parlem ni ens coneixem molt bé, amb sort ens veiem per skype, però en el poc temps que he estat a Mèxic és que el meu avi és genial.
Encara que quasi no el veja, (gràcies a les meues benvolgudes germanes que en el skype no paren de xuclar càmera) em recorde d'ell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada