dilluns, 20 de maig de 2013

El meu iaio



Hui parlaré del meu iaio. El meu iaio va nàixer en Bormujos, província de Sevilla. Els seus pares es cridaven Eugenio i Martina. Es cridava Pedro i tenia una germana bessona anomenada Maria.
Va estudiar econòmiques en la universitat de Sevilla. Va estudiar alemany, anglés, francés i també parlava valencià.


A son pare el van destinar a València i es va vindre sent jove, ja que ací va fer el servici militar. Va entrar a treballar en l'Ajuntament de Meliana, però li van oferir un lloc millor en l'empresa Firestone Hispània i es va canviar de treball, allí és on es va jubilar. 

Va conéixer la meua iaia en unes falles que va vindre a passar la meua iaia, (ella vivia a Madrid).
Després d'un any de festeig es van casar a Madrid i es van vindre a viure a València. Van tindre quatre filles, ma mare és la tercera d'elles.
El meu iaio era un gran lector, una persona dolça, culta, molt cabut i bromista amb els xiquets. No li agradava discutir i mai alçava la veu. Era una persona prou pacífica.

 El meu iaio no era una persona famosa, no era músic, actor, escriptor ni res d'això, però el record que jo tinc d'ell gràcies a ma mare és més important que tot això.
M'haguera agradat poder conéixer-lo, ja que ell es va morir quan jo vaig complir un any.
També m'haguera agradat conéixer-ho perquè m'ho haguera passat bé amb ell, i m'haguera ensenyat moltes coses.

                                                                                  LORENZO FERNÁNDEZ












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada