dimarts, 28 de maig de 2013

El meu pare Xavier


El meu para va nàixer el dia 23 de febrer del 1966 a València, a sa casa, no a un hospital.
Va viure a dues cases, a la primera, fins als nou anys.Després es va mudar.


Sa mare s'anomenava Ofelia i son pare Ricardo.




El meu pare té quatre germans: Vicent Manuel, Amparo, Maribel i Ricard. Ell és el més menut

Durant la seua infància, va ser un xiquet molt divertit que estava sempre jugant al carrer amb els seus amics.
El meu pare em va contar que quan era un xiquet jugava a guerres de pedres amb els del barri d’enfront, amb cascs, i el seu germà també participava.

El meu pare anava al col.legi Nacional Aneja.
En eixe col.legi de reminiscències feixistes, els professors fumaven a les classes i maltractaven als alumnes.

Mon pare em va contar que un dia estava amb el seu germà passejant i que uns xiquets més o menys adolescents li van amenaçar amb una navaixa, li deien que si no pujava a un sostre d’una casa i es tirava, que l’anaven a clavar la navaixa.
El meu pare estava cagadet de por, però quan estava dalt del sostre es va asustar  i es va anar corrent.

Un dia quan mon pare era xiquet a l'escola un professor li va agafar de l'orella i se la va trencar.

El meu pare va acabar primària i es va anar a l'institut Lluís Vives. Va fer allí la ESO i batxillerat.
Després de l'institut va estudiar la carrera de fotografía artística en la Universitat "Esad" de València.

Moltíssims anys després el meu pare va conéixer a ma mare Analía i van tenir dues filles anomenades Fedra i Mina (Jo) que ara tenen onze anys .


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada