LORETO GALLEGO GARCÍA

Els meus iaios em van contar moltes històries sobre les guerres en que ha participat Espanya, entre elles la guerra de Cuba o la de Filipinas. Des d’aquell moment vaig començar a informar-me d’aquest tema, vaig vore pel•lícules com “Los últimos de Filipinas” o “Desastre en Filipinas”, també vaig llegir llibres com “El sitio de Baler” i “Los últimos de Filipinas”. Vaig buscar informació en internet i en llibres sobre un home anomenat Loreto Gallego García, un home que vivia en Requena, un poble situat en la Comunitat Valenciana.
                              LORETO GALLEGO GARCIA
 Loreto era un llaurador que vivia en una aldea de Requena anomenada “Los Cojos”, i com molts llauradors pobres va anar a la guerra. A ell li va tocar anar a resistir la rebel•lió de Filipines, en l’illa de Luzon, en el poble de Baler. Loreto va embarcar a Manila rumb a Baler, a principis de 1898, on arribà en febrer, junt amb el seu comandant i el tinent Juan Alonso Zayas. 




En Baler va tindre uns mesos de tranquil•litat, fins que els tagalos van atacar Baler i els espanyols es van refugiar en l’edifici més sòlid del poble, l’esglèsia, junt als franciscans que habitaven a l’esglèsia. El que va sorprendre als tagalos, va ser que aquell grapat d’espanyols sigueren lo bastant valents com per a resistir onze mesos amb una gran diferència numèrica (54 espanyols i més de 400 tagalos) Durant l'assetjament, Gallec va descobrir les intencions de deserció de diversos membres del grup i va informar el seu superior, i va impedir la fugida d'aquests. El 28 de juliol de 1899, Loreto va embarcar en un vaixell junt amb la resta de supervivents, i va arribar a Barcelona l’ú de setembre. El rei li va donar una renda de 7’5 pessetes mensuals, i un treball, Loreto com home humil que era, es va conformar con el càrrec de conserge del petit ajuntament de Requena. Va ocupar aquest càrrec fins al dia de la seua jubilació. Té un carrer en el seu honor.