El misterio del colgante

 En este corto hemos participado Fedra, Mina, Lucía, Javier.B y Margarida.

Com fer una flor

MATERIAL:

-Botella de plàstic
-Tisores grans
-Molta força

DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS:

-Retalla la base de baix de la botella (que té forma de flor)

-Retalla tires finetes de 2cm no del tot, sols un poc més de la meitat.

-Doblega les tires de forma rodona cap amunt

-Ara ja tens la flor, si vols pots decorar-la com vullgues.

Las mágicas aventuras de Coriandro

VER RECOMENDACIÓN

Salvador Dalí

El meu pare: Joaquim (Ximo)

El meu pare Joaquim, en la nostra família; més conegut per Ximo, va nàixer a València el 8 juny de l’any 1964. Va nàixer a la clínica “La Cigüeña”. Ell és el fill més petit dels seus germans, ja que són tres germans. En té un germà, el més major que es diu Enric Iborra, i una germana; que és la mitjana dels germans que és diu Eugenia Iborra. La seua mare es diu Joana Posadas, però li diem Jane. I el seu pare es deia Josep Iborra.

El meu pare va anar al col·legi Lluis Vives, i després va anar a l’institut Lluis Vives també.

El meu pare va estudiar piano al conservatori des dels 14 anys fins als 18. Ara ell sap tocar el piano, però no tan bé com abans. També sap tocar el clarinet, però li passa el mateix que amb el piano, què no es recorda tant com abans.

Es va casar amb la meva mare a l’any 1998 en Argamasilla de Alba (poble de la meua mare). Em va tindre a mi a l’any 2001. La meua mare volia posar-me Margarita Adelaida, igual que la seva mare; la meva avia, però el meu pare, va canviar la “t” per la “d”. A l’any 2004 va tindre amb la meva mare a la meua germana a la qui li van ficar de nom Mariona.     

El meu pare ara té 48 anys, però dins de poc va a tindre els 49. Ell treballa d’arquitecte i també dóna classes d’arquitectura. Ell treballa a l’Universitat Politècnica de València (U.P.V), al igual que la meua mare.

Al meu pare li agrada molt escoltar música i llegir. El meu pare és molt seriós a l’hora del seu treball, però quan està a casa és molt graciós.

MÚSICA GUACAMOLE

           Margarida, Santiago, Nancy i Llorenç arriben amb un programa sobre música. Esperem que us agrade.

JOSEP IBORRA

Vaig a parlar sobre el meu avi, que era escriptor.
Josep Iborra Martínez va nàixer el 14 d'octubre de 1929 a Benissa. La seua família era molt humild i de xicotet tingueren que anar-se'n a viure a Alcoi. Allí va iniciar els seus estudis i allí començà a llegir molt.
   Acabats els estudis se n'anà a València a estudiar a la universitat. Va estudiar la carrera de dret i la de filosofia i lletres. Però la seua passió era la literatura i va començar a escriure. Va començar a escrivir contes, però després va preferir l'assaig.
   Acabada la carrera va ser professor d'institut. Es va casar amb la meua àvia i va tindre tres fills, uns d'ells mon pare. Va escriure centenars d'articles i alguns llibres. Els que va publicar van ser:

-Inflexions
-Paràboles i prou
-La trinxera literària
-Confluències                                       
-Fuster portàtil
-Breviari d'un bizantí
   Però no va escriure asoles aquests llibres, eixos són els que va publicar, però ell escrivia molts més. Ara la meua avia està transcrivint els seus manuscrits per a poder publicar-los. Ja ha publicat un que es diu "Humanisme i nacionalisme".

Durant tota la seua vida va treballar en defensa de la cultura catalana i del país valencià. De vegades i per culpa d'aixó tingué problemes amb les autoritats. Una vegada Franco li va posar una multa per organitzar un recital de Raimon. 
Va conèixer a Enric Valor, Joan Fuster, Vicent Andrés Estelles, Sanchís Guarner...
Ell era molt despistat i sabem moltes anècdotes, com quan un dia va posar-se l'abric amb la perxa damunt i moltes altres coses. Era una persona molt modesta perquè per ejemple quan guanyava un premi no li deia res a la meua àvia, i ella s'enterava pel periódic. A ell li agradava molt la música clàssica i jugar amb nosaltres. La meua avia a part del seu pis, té un altre que era del meu avi que asoles és per a llibres.

Vivia amb la meua àvia fins que va morir el 24 de febrer del 2011 per un accident cerebral.


Fa poc va guanyar el Premi de la Crítica Serra d'Or per "Humanisme i nacionalisme en l'obra de Joan Fuster". El va la meua àvia,el meu oncle i el meu pare en el seu nom.
Jo quan me l'imagine, el veig sentint música, llegint o escrivint.

Guacamole amb creïlles

Katy Perry

He elegido a esta famosa porque me encantan sus canciones y siempre las escucho. También me gusta mucho su personalidad, sobre todo los tintes de pelo que se hace o que ella pasó por muchos sitios para hacerse famosa mientas que era demasiado pequeña.

BIOGRAFÍA:

Katheryn Elizabeth Hudson, conocida como Katy Perry, nació el 28 de octubre del 1984, en Santa Bárbara (California, Estados Unidos) . Ahora  tiene 28 años y es cantante, escritora, actriz, compositora y guitarrista. Su tipo de voz es contralto y canta  los géneros pop, pop rock, dance pop y euro pop.

L'ASSASSINAT

Cada dia em sorpreneu més ! 
Jo sabia que Lucía i Margarida havien fet un curt en el temps lliure ( després diuen que jo els pose molta feina! ), el que tenien molt en secret és que ja estava editat i acabat. Avui he entrat al bloc de Margarida i l'he vist, així que l'enllace ací per a que el disfruteu. 

Aquestes xiques prometen!

Víctor

En 1983, vivían en una mansión una pareja. La señora llamada Maribel tenía 40 años y el señor; su marido, se llamaba Don Pepe, y tenía 44 años. La señora Maribel estaba embarazada de un niño, al que le iban a poner Ignacio.
El niño nació el 5 de enero, a las 9 de la noche. Los padres de Ignacio se dieron una sorpresa, al ver que el niño había salido defectuoso, le faltaba una pierna.
El señor y la señora, pensaron que nos se podían permitir un niño así, porque ellos eran ricos. Decidieron que al día siguiente lo llevarían a un orfanato.
Al día siguiente, 6 de enero, se lo llevaron al orfanato, y lo dejaron allí, llorando.

Pasaron cuatro años, y el niño ya tenía cuatro años. Un día un chica de 28 años, era soltera y quería tener un hijo o hijo adoptado. De repente, vio a Ignacio, y pensó que aunque le faltara una pierna sería un gran hijo. Todos aquellos niños y niñas le daban mucha pena, pero Ignacio destacó entre los otros.

El señor de los ladrones

Título: El señor de los ladrones

Autor/a: Cornelia Funke                                       

Dibujos: De la propia autora  

RESUMEN:

Los protagonistas de este libro son dos hermanos. El pequeño se llama Bo, y el mayor Próspero.  

Se les ha muerto la madre, y como no tienen padre, sus tíos se ofrecen a quedarse solo a Bo porque tiene cara de angelito.

Como Próspero no quiere separarse de su hermano Bo, decide irse con su hermano a Vencia, la ciudad de la que tanto le hablaba su madre. Decía que era maravillosa, encantadora...

El problema es que sus tíos los siguen hasta Venecia y contratan a un detective llamado Víctor para que los busque.

Papers Secrets

Autor/a: Rosa Serrano
Dibuixos: Paco Santana
Edició: Tàndem edicions

Una mujer especial en mi vida: mi abuela Jane

Mi abuela Jane, nació el 13 de febrero del 1935 en Valencia.

De pequeña su padre se la llevó a un pueblo llamado Sierra para que estuviera más segura que en Valencia, porque en Valencia la aviación estaba bombardeando, pero tiraron una bomba al lado de su casa de Sierra y su padre y ella se volvieron a Valencia para estar con su família. En Valencia seguían tirando bombas entonces la madre de mi abuela, para que mi abuela y sus hermanos no tuvieran miedo, se metían debajo de la cama y su madre le hacía reír.
Su madre se llamaba María, nació en Valencia y era modista, pero al final dejó de ser modista para cuidar a mi abuela y sus hermanos.
Su padre se llamaba Norberto, nació en Aragón y era Agente Comercial.

Fue a un colegio de monjas llamado Las Dominicas, hasta los 14 años.
Estudió en Domus la carrera de Magisterio, que la tuvo que dejar para poder cuidar a sus hijos.

Ràdio Guacamole

Iniciem una nova experriència: la ràdio . Amb motiu del Dia de la Dona , hem gravat una sèrie de programes monogràfics, que parlen sobre diferentes temes que tenen relació amb la situació de la dona al món. Hem creat el nostre Canal de Ràdio Guacamole què tenim intenció de continuar amb nous programes. Esperem que us agrade.

Aquest primer programa que ens parla sobre les origens del Dia de la Dona, han parlat Ana i Margarida.

La música que hem utilitzat per a la falca en tots els programes és: Août, viva la vida de Sikos.

Gloria de Patty Smith

On està el meu gos i la meua pizza?

A on estan el meu gos i la meua pizza? by Margarida123 | Make your own at www.toondoo.com

FUNKY Y HIP-HOP

Cinco encapuchados atan a una mujer en su masía de Arbúcies para robarle joyas y dinero.

¿POR QUÉ HE ELEGIDO ESTA NOTICIA?
La he elegido porque he pensado que no ha habido muchos casos similares a este, y este me ha llamado mucho la atención.

Ghostgirl

Autor/a: Tonya Hurley

Traducción: Alicia Frieyro

L'herència maleïda

Autor/a:Jan Mark
Dibuixos:David Roberts
Traducció: J C Girbés

RESUM:
Este conte tracta sobre la família Basset formada per George el xiquet protagonista, la seua germana Elise i sa mare.
Un dia a la familia Basset li arriba un sobre que dins posava que a la família li havia tocat molts diners per una causa familiar. Des d'aquell moment la familia Basset va ser rica. George ja podria anar al col.legi, Elise podria comprar-se un cotxe i la mare l'utlilitzaria per altres coses.
Un dia els va arribar una carta signada per la familia Basset-Milne, que els invitava a la seua mansió a passar un dia. La familia Basset-Milne estava formada per Lady Lil la mare, Sir Gervase el pare, Bertie el germà major, Fred el germà menut i Sarbe el gos.
Quan arrivaren a la mansió, els estaven esperant tota la familia menys Bertie. Bertie era un adolescent molt tímid per a parlar i espantós. Bertie sempre l'estava contant a George històries molt rares i terrorífiques.
Fred va decidir fer-se germà de sang amb George, es van tallar els dos i van juntar cadascú la seua sang.
La familia Basset-Milne va invitar a George altres nits a dormir a la seua mansió. Bertie li va seguir espantant a George amb les seues històries que no es sabia si eren veritat o mentida. Bertie li va contar a George una història sobre unes ombres que li perseguien. Algunes vegades Bertie la mirava a George per darrere dels muscles i deia que veia alguna cosa darrere d'ell.                                                      

Bertie es va anar amb dos amics seus de campament en un carruatge. George en el carruatge va veure una ombra amb ells, perquè va vore quatre persones en el carruatge.
Si vols saber-ne més llegiu-lo.
OPINIÓ:
Este llibre no ha estat mal. M'ha agradat sobre tot per les ombres i el misteri que té el llibre.
M'ha agradat també, Bertie, perquè era un personatge molt misteriós.